UNITATS ASSISTENCIALS / SERVEI DE FISIOTERÀPIA I REHABILITACIÓ / HIDROTERÀPIA AQUÀTICA O HIDROCINESITERÀPIA
La teràpia aquàtica o hidrocinesiteràpia és l’ús de l’aigua amb finalitats terapèutiques. L’aigua és un medi que, per les seves característiques, atorga a la persona la possibilitat de realitzar un treball global, que ofereix unes possibilitats de treball al fisioterapeuta que fora de l’aigua no es podrien tenir.
Què és la Hidrocinesiteràpia?
La hidrocinesiteràpia aprofita els objectius terapèutics de les propietats físiques de l’aigua. En l’aigua, el pes del cos és entre un 85-90% més lleuger, d’aquesta manera, el pacient se sent segur de moure les seves articulacions sense sentir el pes i la tensió del moviment.
Gràcies a la pressió que realitza l’aigua a la persona, s’estimula el flux circulatori limfàtic i es redueix l’aparició d’edemes. A més, quan practiquem la teràpia en aigua calenta superior a 30 °C, la circulació millora, reduint el dolor muscular i ajudant a relaxar els músculs.
A mesura que la sensació de dolor disminueix el pacient és capaç de moure’s més i augmentar l’amplitud articular, millorar l’espasme muscular, aconseguir una bona relaxació, reeducar la musculatura paralitzada i enfortir el múscul, incrementar la resistència i la força, facilitar la deambulació de nou, col·laborar amb la recuperació de la confiança per l’activitat esportiva posterior i afavorir el retorn circulatori.
Indicacions
Quan fer hidrocinesiteràpia?
La hidrocinesiteràpia neurològica s’utilitza en casos amb pacients que han patit una lesió neurològica com pot ser un accident cerebrovascular, ictus cerebral o vessament cerebral, parkinson, esclerosis múltiple on la rehabilitació a l’aigua és una bona teràpia per tractar els símptomes purament motors i/o sensorial que es desencadenen en aquest tipus de patologies. Aquests pacients presenten pèrdua de força en un braç, cama o ambdós, o paràlisi a la cara (hemiparèsia/hemiplegia), dificultat per caminar i per mantenir l’equilibri i la coordinació, dificultat per expressar-se i entendre el que se’ls diu, espasmes de la musculatura de l’extremitat superior i/o inferior i rigidesa en articulacions.
Per aquest motiu, la rehabilitació en pacients neurològics a l’aigua va encaminada a buscar una millor qualitat de vida del pacient i dur a terme un programa de rehabilitació que englobi el treball de la reeducació de la marxa, coordinació i equilibri, enfortir la musculatura debilitada, treballar les articulacions per mantenir i augmentar en la mesura que sigui possible el balanç articular i reduir l’espasticitat. El treball es realitza dins de l’aigua a alta temperatura i permet que el pacient tingui menys dolor i pugui realitzar els exercicis sense tantes dificultats com seria fer-ho fora de l’aigua. L’objectiu és assolir un grau d’independència suficient per poder dur a terme, almenys parcialment, les seves activitats habituals.
La hidrocinesiteràpia també es recomana a persones amb afeccions ortopèdiques i traumatològiques . Els problemes que més sovint porten als usuaris a emprendre un procés de rehabilitació en aigua són: alteracions postquirúrgiques, distròfies musculars, lumbàlgies, ciàtiques, cervicàlgies, artrosis, fractures i esquinços.
La hidrocinesiteràpia és útil sobretot en les primeres etapes de rehabilitació ja que millora la recuperació dels moviments bàsics del cos. Aquesta teràpia ha d’adaptar-se a les necessitats de cada pacient per a obtenir una rehabilitació eficient.