TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ I PRÀCTICA ESPORTIVA EXTRAESCOLAR
9 de Setembre de 2019 / Centre Mèdic Creu Groga
En una vida cada vegada més sedentària no es pot negar la realitat que viu la infantesa en els nostres dies. A les hores escolars se sumen hàbits sedentaris promoguts per la cultura de les pantalles i les pautes alimentàries incorrectes.
L’activitat física és indispensable en la vida de qualsevol infant però encara més en el cas de nens i nenes amb dificultats atencionals i d’impulsivitat com són els nens amb Trastorn per Dèficit d’Atenció e Hiperactivitat (TDAH d’aquí en endavant). Els beneficis directes de la pràctica esportiva per aquests infants serien:
- Millora el concepte d’autoeficàcia: La vida escolar i familiar d’un nen amb dificultats atencionals està plena de petits fracassos que provoquen altes dosis de frustració i aquests afecten directament a la seva autoimatge i autoestima. Practicar una activitat física en la qual se senti valorat i motivat serà fonamental per compensar aquests fracassos que es produiran en el seu dia a dia.
- Millora l’aprenentatge d’habilitats: Una figura fonamental en el món de l’esport infantil és la de l’entrenador el qual és un referent importantíssim del qui aprendre no només les tècniques i tàctiques específiques de la disciplina esportiva practicada sinó de manera vicària comportaments com l’autocontrol, l’organització, el compromís i l’esforç.
- Millora de la socialització: Els nens i nenes amb dificultats de control de la conducta com són els que pateixen TDAH tenen moltes dificultats per portar a terme una correcta socialització amb els seus iguals i els adults. La pràctica de l’esport ajuda als infants a tractar amb els altres en situacions cooperatives en les quals millorar els seus vincles de manera positiva i significativa.
- Aprendre a resoldre conflictes: En qualsevol situació de caràcter social, i més en les competitives, apareixen conflictes inherents a la pràctica. En els ambients esportius és bàsic aprendre a gestionar els conflictes i és el terreny ideal on practicar les diferents opcions de resolució que tenen. D’aquesta manera l’aprés en les sessions esportives podrà ser aprofitat tant a casa com a l’escola.
- Reducció de l’estrès: L’esport genera tot un seguit de processos, tant interns com externs, que provoquen una reducció significativa de l’estrès provocat pel nostre estil de vida actual. De fet l’esport és l’ambient idoni per canalitzar tota la vida emocional dels nens i nenes amb TDAH extraient el seu màxim potencial.
- Millora de la motricitat: A causa d’una irregular maduració cerebral, el TDAH com trastorn neurobiològic és resultat d’aquest fet, el seu sistema motor i propioceptiu moltes vegades no es situa en la franja d’edat que li pertocaria. Des de fa 15 anys els estudis han trobat una estreta correlació entre desenvolupament motor fora de les habilitats normatives d’edat i els nens i nenes amb TDAH a causa del fet que totes dues comparteixen zones cerebrals tals com el còrtex prefrontal i el front orbital. Fer esport potenciarà de manera indispensable les habilitats com la coordinació, la motricitat fina i gruixuda i la planificació de moviments.
Gràcies a l’esport estem treballant de manera directa en un ambient motivant allò mateix que es vol treballar tant a casa com a l’escola respecte a les habilitats menys desenvolupades en els infants que pateixen TDAH com són l’organització, la descomposició de tasques complexes en tasques senzilles, la gratificació de l’esforç, les conseqüències directes del seu comportament, la concentració gràcies a focalitzar una única tasca, l’autocontrol de la conducta…i tants altres beneficis sense preu.
Article cedit per Xavier Costa, psicòleg, especialista en infància, TDAH, trastorns de l’aprenentatge, trastorns de conducta i drogodependències. Cap de la Unitat de Salut Mental del Centre Mèdic Creu Groga
C/ Sant Jaume, 20-34
08370 Calella de Mar
Telèfon: 93 766 20 30
creugroga@creugroga.com
