AL·LÈRGIA I ESPORT A L’AIRE LLIURE

28 de febrer de 2020 / Centre Mèdic Creu Groga

La rinitis i l’asma al·lèrgics són dues patologies molt freqüents en la població, essent els pòl·lens una de les causes més habituals.
Tot i que hi ha al·lèrgens perennes (presents durant tot l’any) com per exemple els àcars de la pols, la primavera és l’estació de l’any “per excel·lència” quan pensem en l’al·lèrgia respiratòria.
Donat que l’exercici a l’aire lliure es realitza de manera més habitual quan el clima és més agradable (primavera), ens centrarem en l’exposició als pòl·lens en aquesta època.

Com puc sospitar que sóc al·lèrgic al pol·len?

Mentre estiguem a l’aire lliure realitzant exercici físic, les nostres mucoses (tant nasal com ocular) entren en contacte amb el pol·len, i, en el cas que hi sigui al·lèrgic, s’estimularà l’alliberació d’unes substàncies en el meu cos que provocaran uns símptomes molt característics en el nas – rinitis (esternuts, picor, mucositat i obstrucció nasal) i en els bronquis – asma (tos, ofec i xiulets en respirar).

Per tant, la presència dels símptomes descrits anteriorment durant una època concreta de l’any, de manera reiterada en anys consecutius, sempre a l’aire lliure en localitzacions similars, ens ha de fer pensar que possiblement tenim al·lèrgia a algun pol·len i per tant, hauríem de consultar a un servei d’Al·lergologia per poder-ne concretar la causa mitjançant un estudi específic i poder així fer-ne un tractament dirigit.

Quins pòl·lens poden provocar al·lèrgia durant la primavera?

Tot i que les condicions climatològiques de cada any poden fer variar el període descrit, en la nostra zona, el més habitual és que durant el mes de març i abril pol·linitzi el plataner; al maig i juny ho facin l’olivera i les gramínies; i no ens podem oblidar del pol·len de parietària que, tot i ser un pol·len perenne, també és present durant la primavera.
Conèixer l’aspecte i algunes característiques dels arbres i arbusts que poden provocar al·lèrgia ens ajudarà a identificar-los i poder prendre mesures al respecte, per aquest motiu en donarem unes pinzellades;

— Plataner
Noms comuns: Català: Plàtan d’ombra, Plàtan de carrer, Plataner.
És un arbre caducifoli, gran i majestuós, fàcil de reconèixer per l’escorça, que es desprèn en plaques irregulars i presenta una coloració que varia del gris al groc i al verd. És una planta habitual a l’entorn urbà i urbanitzat, plantat a carrers, passeigs, parcs i jardins. També està present als marges d’algunes carreteres i camins i creix a la vora d’alguns rius. També hi ha algunes plantacions forestals.

— Olivera
Noms comuns: Català: olivera, oliver, bardia, nastre, ullastre, oastre.
L’olivera és un arbre sempre verd o de fulla perenne, d’entre 2 a 10 metres d’alçada. Les fulles són estretes i allargades (lanceolades), de verd fosc a l’anvers (cara superior) i verd- gris platejat al revers (cara inferior). L’olivera es cultiva àmpliament pel seu fruit (oliva), del que s’extreu l’oli a més de consumir-lo directament. A més d’estar present en camps de cultiu, també s’utilitza en zones urbanes i urbanitzades com a arbre ornamental (ho desaconsellem!) a parcs i jardins, públics i privats.

— Gramínies
Noms comuns: Gram d’olor, Dàctil, Ussona, Margall, Escaiola, Cua de rata, Canya.
Les gramínies es caracteritzen per tenir tiges molt flexibles, amb fulles llargues i estretes (com cintes) que envolten la tija a la base, i flors molt peculiars, organitzades de manera característica en espigues. Hi ha espècies silvestres i espècies cultivades, els cereals (arròs, blat, civada, ordi, sègol, blat de moro) amb gran importància econòmica.

— Parietària
Noms comuns: morella roquera, herba de paret, herba de mur, herba de cargol.
La parietària és una herba d’entre 10 i 80 cm d’alçada, molt ramificada, que viu diversos anys (perenne). Tiges i fulles estan recobertes de pèls petits i suaus (pubescents). Aquests pèls, a diferència dels de l’ortiga, no tenen capacitat urticant. Creix a murs i parets, també entre roques, en zones amb molt poc sòl. També creix en sòls remenats prop d’on passen persones i animals i en terrenys i solars abandonats (tant en zones urbanes com rurals).

Com puc disminuir l’exposició als pòl·lens?

Tot i que l’ideal seria reconèixer l’arbre o l’arbust culpable, saber-ne el període de pol·linització i així, poder allunyar-se de l’exposició al seu pol·len, no sempre podem ‘triar’ el lloc en el qual realitzem un esport, per tant, existeixen unes mesures generals per tal que el contacte de les nostres mucoses (del nas, dels ulls) sigui el mínim possible i són les següents:

• A l’exterior, protegir-se els ulls amb ulleres i el nas i la boca amb un mocador o una mascareta que ajudin a filtrar l’aire.
• Al cotxe, viatjar amb les finestres tancades i amb filtre antipol·len.
• Canviar-se la roba a l’arribar a casa i rentar-la abans d’utilitzar-la de nou.
• Fer assecar la roba a l’interior, per evitar que hi quedi retingut l’al·lergè.
• Rentar-se el cabell o evitar el seu contacte amb el coixí a l’anar a dormir, ja que haurà retingut les partícules que hi havia a l’aire.
• Ventilar les habitacions durant 5-10 minuts, a ser possible abans de que es faci clar o ben aviat, perquè normalment a aquesta franja horària hi haurà poc pol·len a l’aire.
• Rentar els vegetals frescos abans de menjar-los, ja que poden ser portadors de grans de pol·len en la seva superfície.
• Dies amb vent, secs i solejats, acostumen a tenir concentracions més elevades de pol·len.
• Les hores centrals del dia són les de concentracions pol·líniques més elevades.
• El fet d’estar refredat, la contaminació ambiental, els esforços físics, la presència de perfums, tabac, insecticides, laques… poden agreujar els símptomes.

Com puc saber els nivells de pol·len al lloc on practicaré esport?

No disposem d’una predicció exacte per a cada punt del territori català però des de l’any 1983 es va constituir la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) que, gràcies a diferents entitats col·laboradores, al llarg dels anys ha estudiat el contingut pol·línic a l’atmosfera de diversos punts de la geografia catalana i balear. En el moment actual es fa el seguiment periòdic de vuit localitats: Barcelona, Bellaterra-UAB, Girona, Lleida, Manresa, Roquetes-Observatori de l’Ebre, Tarragona i Vielha.
Cadascuna de les estacions aerobiològiques compta amb un captador esporopol·línic, que funciona contínuament i que proporciona una mostra per dia. Un cop al laboratori de Palinologia de la UAB, les mostres són analitzades al microscopi òptic per tal de comptar i determinar els pòl·lens i les espores de fongs. Les dades es publiquen i es divulguen per tal d’informar de l’estat actual i la predicció de futur dels nivells de pòl·lens al·lergògens, en la següent adreça electrònica: https://lap.uab.cat/aerobiologia/es/forecast/catalunya

Per a més informació: www.scaic.cat

Article cedit per la Dra. Anna Puiggròs, especialista en al·lergologia i otorinolaringologia al Centre Mèdic Creu Groga