L’Ozonoteràpia és un conjunt de tècniques que utilitzen l’ozó com a agent terapèutic en un gran nombre de malalties.

Tot i que des del 1960 ja es descriu la seva utilització en el nostre país, no és fins l’any 1999 quan la medicina al·lopàtica en comença a fer ús, arrel de l’evidència de milloria en determinades malalties com l’hèrnia discal i l’artrosi de maluc.

És un tractament natural amb poques contraindicacions i mínims efectes secundaris. Actualment s’utilitza  en 24 hospitals públics del país segons indica la SEOT (Societat Española d’Ozonoteràpia).

Es tracta d’una teràpia bioxidant, que accelera el metabolisme i estimula l’alliberament dels àtoms d’oxigen.  Quan s’incrementen els seus nivells, disminueix el potencial de malalties, i flueixen grans quantitats d’oxigen dins l’organisme.

Produeix efectes antiinflamatoris i analgèsics però també,  antifúngics, antivírics i és bactericida, ja que produeix peròxid, una substància que destrueix virus, bacteris i fongs.
Fa que les cèl·lules sanes  siguin  capaces de multiplicar-se més ràpidament i com a resultat s’aconsegueix una modulació del sistema immunològic.

Des del punt de vista clínic, l’Ozonoteràpia no té efectes col·laterals tòxics a l’associar-se a d’altres tractaments. Consisteix en un tractament complementari a qualsevol altra aplicació mèdica.

Es recomana el seu ús com a teràpia preventiva immunològica.

Encara que no hi ha evidència científica concloent que tingui efectes positius en relació al Covid-19, s’han iniciat dos assajos clínics per tal de valorar la seva eficàcia.